La representació de les fronteres ha evolucionat al llarg dels segles segons els avenços tècnics i la manera d’entendre i controlar el territori.

Entre els segles XVII i XVIII, la cartografia va adquirir una gran importància com a eina de coneixement, planificació, comerç i estratègia militar. Tot i això, els tractats fronterers rarament incorporaven mapes, a causa del seu cost, la dificultat d’assolir un resultat consensuat i el risc que generessin nous conflictes.

Malgrat aquestes limitacions, els mapes van ser essencials en els processos de delimitació: servien per reconèixer el terreny, documentar les negociacions, comunicar els acords i facilitar el manteniment posterior de les fites frontereres.